El títol del blog ha estat un problema... si en teniu un ja m'enteneu...
I un cop fet descobreixo que hi ha un joc de paraules massa fàcil, jo vull ser el primer: no, no en tinc de pantis, fa molts anys, quan era un criu, vaig portar leotardos en un viatge que vam fer a Andorra però no és el mateix.
A més, en buscar a Internet m'han sortit unes quantes referències a l'Opus Dei, VALGA'M DEU!! (valgui la redundància) no hi tinc res a veure, Gracies a Deu (torni a valdre).
Els "iniciats" o "entesos" en alguna de les coses que m'agraden ja saben d'on ve lo de "NO T'ESPANTIS", i a aquests mateixos no els estranyarà que, vagi on vagi, sempre porti una tovallola. Per a la resta: és el que posa a la portada de "la guia de l'autoestopista galàctic" en lletres grans i simpàtiques, jo sempre ho escric en els diaris que porto quan viatjo i sovint resulta ser un bon consell.
Fins aquí el primer missatge, ja sé que a partir d'ara només puc millorar.
I un cop fet descobreixo que hi ha un joc de paraules massa fàcil, jo vull ser el primer: no, no en tinc de pantis, fa molts anys, quan era un criu, vaig portar leotardos en un viatge que vam fer a Andorra però no és el mateix.
A més, en buscar a Internet m'han sortit unes quantes referències a l'Opus Dei, VALGA'M DEU!! (valgui la redundància) no hi tinc res a veure, Gracies a Deu (torni a valdre).
Els "iniciats" o "entesos" en alguna de les coses que m'agraden ja saben d'on ve lo de "NO T'ESPANTIS", i a aquests mateixos no els estranyarà que, vagi on vagi, sempre porti una tovallola. Per a la resta: és el que posa a la portada de "la guia de l'autoestopista galàctic" en lletres grans i simpàtiques, jo sempre ho escric en els diaris que porto quan viatjo i sovint resulta ser un bon consell.
Fins aquí el primer missatge, ja sé que a partir d'ara només puc millorar.
2 comentaris:
Hola Orli,
Com diria en Maragall, què cabró...
Només començar, i ja tens més visites que jo. Recorda que com en el domino, és com acaba i no com comença.
La veritat és que t'has currat el blog. Jo diria que és com un fill, el que més costa és parir-lo (segons el que diu la meva dona), però després l'has d'alimentar i comprar-li roba.
És tot un honor tenir un raconet en el teu blog-cor.
Toni
Qué cabrón, qué calladito te lo tenías! Me gusta el título... pero eso de los pantys no sé, yo recuerdo una fiesta...
En fin, que felicidades, mu fonitas las afotos y a ver si enlazas las noticias de algún medio serio o, como mínimo, un poco objetivo, que a los de villagüevos se les ve el plumero desde la luna. Si hombre, un poco más al oeste de la muralla china.
Publica un comentari a l'entrada