JA TENIM TRADUCTORS

Per al problema del Català, el Castellà, l’Espanyol, el Jupiter, el Polac el Danès, l’Anglès, l’Americà, el Mexicà, el Nauathla, el Txellene, el llenguatge per signes anglès, l’espanyol, el català, les tres llengües misterioses, el Vasc, el Gallec, el Portuguès, l’Euskera, el Tuguès, el Fidjià, el Sanscrit, el Malalayam, el Suahili, el Mandinga, la enye, la ce trencada, la beta, la e al revés, la caseta amb dues dones, la mona que parlava per signes (anglès o català?), el llenguatge de les balenes, el dels ocells, el de les formigues (les catalanes?), el festeig de les aranyes, el de les persones, el llenguatge de les feromones i el de les mones i el de les feres...

La solució és la pedra de Rosetta, els subtítols, les traduccions, el tacte, parlar espanyol poc a poc i cridant, la paciència, la tolerància, la intel·ligència, els dibuixos, el somriure, el “habla usted nuestro idioma”, el passar d’això, la núvia poliglota, les senyes (a vegades), la iniciativa i l’entusiasme, els bacteris traductors, el traductor automàtic que s’ho inventa tot, el peix de Babel, l’esperanto, les matemàtiques, l’anglès, el llatí, el francès, el caló, els emoticons i les traduccions automàtiques de pàgines web.

El que deia ... Des de fa un parell de dies aquest blog té un botonet que el pitges i ho tradueix tot, a l’anglès i al castellà, fins i to això. Axiò ja no.

UNA MANCANÇA DE L’HUGO PRATT

Quina cosa fem amb els còmics? Els llegim? Els mirem? Llegim els llibres i mirem les pel·lícules i els quadres. Però mirar una pel·lícula té més a veure amb llegir una novel·la que amb mirar un quadre i llegir un còmic és més semblant a mirar una pel·lícula que a llegir un llibre. Amb tot aquest galimatias vull dir que a vegades ens manquen les paraules per descriure coses a les que estem acostumats de fa temps. Com és que hem inventat una expressió tan fantàstica com “navegar per Internet” i no en tenim cap per descriure el que fem quan estem davant d’un còmic?

Doncs fa poc vaig estar llegint, és igual com es digui, un còmic del Corto Maltès, un dels que han sortit darrerament en català, era “La Balada de la Mar Salada”.

No he llegit gaires còmics fins ara però em sembla que en trobaré pocs de tan bons. I em sap greu, pel que explicaré al final.

Els dibuixos són molt bons, els personatges bastant definits, els moviments naturals. Cada vinyeta és maca en sí mateixa, són dibuixos fets amb cura, com un petit quadre, i n’hi ha moltes, a l’autor no li fa mandra fer servir tantes com calgui per descriure una escena. A vegades es recrea en un paisatge especialment interessant donant-li a la història un ritme lent, com si li sabés greu deixar de dibuixar aquell lloc per passar a un altre tema.

L’argument descriu les aventures de personatges molt definits com una veritable novel·la. Té interès, té ritme i planteja situacions que et fan pensar, agafar partit, dubtar. Provocar el dubte sobre qüestions ètiques li agrada molt a l’autor, la diferència entre el bé i el mal, entre amics i enemics, no està gens clara, de fet no existeix, només hi ha persones que fan coses, com a la vida real.

El pròleg de l’Umberto Eco és molt bo, gairebé millor que el mateix llibre. Destaca l’erudició de l’Hugo Pratt i la fabulosa feina que ha fet per documentar-se abans de posar-se a dibuixar, per que tot sigui coherent sense inventar-se res que no correspongui a la època i el lloc dels fets. I per fer-ho demostra tenir ell una erudició encara més gran. Umberto Eco mai dubte que si Hugo Pratt ha dibuixat alguna cosa és que tenia una raó per fer-ho i que aquella cosa tenia que ser-hi allà en aquell moment. Parla del còmic com si parlés de fets històrics. Jo em vaig divertir molt llegint el que explica del mapa que mira el capità pirata, i dels errors que tenia aquell mapa editat aquell any, que fan que el mateix capità vagi una mica venut durant part del seu viatge.

Aquesta fantàstica precisió en els detalls, que arriba als mapes i als llibres dels prestatges, quan es dedica a l’aspecte dels indígenes de cada lloc i de les seves naus i construccions em sembla gairebé un tractat d’antropologia. Per una persona a qui li interessin aquests temes aquest còmic ha de ser una joia.

Però l’ambientació de la història té una mancança que em sap molt greu. És la poca atenció que dedica Hugo Pratt als animals. Igual com un lector interessat en les poblacions humanes trobarà moltes imatges interessants, un de interessat en els animals com jo, no en trobarà gaires, per no dir cap.

Sobretot és frustrant pel que fa als ocells, l’Hugo Pratt no dibuixa res més que gavines, centenars de gavines, hi ha pàgines plenes de gavines, però no hi ha cap fragata, cap mascarell, cap ocell tropical. Això no només és poc interessant per a mi sinó que també és incorrecte, ja que les costes d’aquestes illes han d’estar plenes d’aquests ocells.

No m puc queixar, l’autor parla del que a ell li agrada. Però m’hagués agradat gaudir mirant els dibuixos dels ocells tan com ho devia fer l’Umberto Eco quan mirava els llibres dibuixats als prestatges. Si coneixeu cap dibuixant de còmics comparable a Hugo Pratt i que dediqui més atenció a la natura, digueu m’ho, si us plau.