UN ALTRE COP BASQUET: EL R.MADRID-PENYA D'AHIR

Ahir al vespre vaig estar veient el partit endarrerit de la jornada 30 de la lliga ACB (només en queden quatre ).
Calia que guanyés el Madrid per què el Barça augmentes les possibilitats d'anar a l'Eurolliga l'any vinent, però vaig ser totalment incapaç d'anar a favor dels locals. Els del Joventut són massa bons i fan un basquet massa maco per anar en contra seva, la cistella del Ricky Rubio quan van treure de banda faltant dos segons em va semblar una obra d'art.
Encara podia anar menys en contra seva quan jugaven a la capital d'Espanya amb el públic abocat en contra i els arbitres escombrant cap a casa. A més jugaven contra el primer de la classificació i el que molts deien que era el millor equip de l'ACB, ara potser ja no ho diuen. I encara més, venien de guanyar la Copa ULEB i la classificació per la Eurolliga de l'any que ve, amb el risc d'adormir-se en els llorers (gg).
Amb tot i això van saber imposar la seva defensa, la seva punteria i la seva qualitat per emportar-se el partit i el basquet average fent un basquet ràpid i maco de veure. Fins i tot, en alguns moments, van arribar a ser més fatxendes i més patibularis que els mateixos jugadors del Madrid. En tot això, en tot, el millor és en Rudy, quin tros de jugador (dels millors catalans que hi hagut mai) i quin busca-raons (aquí com català quedaria entre els primers però d'espanyols n'hi ha molts que ho fan i ho feien millor)
En resum: va ser un partit maco, la Penya va jugar molt bé, el Madrid va perdre i jo m'ho vaig passar molt bé veient-ho.
La única llàstima d'aquests nois és que actualment juguen per què passi a la Eurolliga el Lietuvos o el Dinamo de Kiev en lloc del Barça. És una pena.