dissabte, 10 de gener del 2009

CLOVERFIELD




El dimarts vaig aprofitar un dels regals que m’havien portat els reis mags per veure la pel·lícula “Cloverfield” que es va estrenar aquí amb el nom molt menys subtil de “Monstruoso” (algun dia escriure sobre els ineptes que tradueixen els títols de les pel·lícules i que creen els seus eslògans publicitaris).

El productor de la pel·lícula és J.J. Abrams, creador també de les sèries “Lost” i “Alias” (I, atenció! del proper llargmetratge de Star Trek!!). A “Lost” hi vaig estar enganxat un temps, fins que la successió de misteris sense resoldre i de referències estranyes em va fer sentir enganyat. Tenia la sensació d’haver caigut en una trampa ben dissenyada que em feia veure un capítol darrera l'altre amb l’esperança d’enterar-me en algun moment que dimonis estava passant en aquella illa, però sense arribar a entendre mai res del tot.

Veient “Cloverfield” he tornat a sentir aquesta sensació, sempre compartida amb els protagonistes, de no saber ben bé que passava. A banda de la història clàssica d’atac monstruós, molt esquemàtica, de la història personal dels protagonistes, una mica menys esquemàtica i de la original manera d’explicar-ho tot plegat, a banda d’aquestes tres coses que ja construeixen una pel·lícula força interessant, o fins i tot genial, elles soles. A banda, deia, hi ha una sèrie de coses que passen en un segon pla, coses subtils, pistes ... que només són percebudes pels “iniciats”. Aquests “iniciats” són majoritàriament aquells que van seguir la història des d’abans que s’estrenés la pel·lícula, caient en la xarxa de pàgines web (algunes falses), tràilers poc clars i notícies ambigües que l’hi van servir de publicitat.

Com que és una pel·lícula de cinema hem de suposar que l’objectiu de tanta subtilesa, de tanta senyal suggeridora no és fer-nos tornar la setmana propera (la de la parafernalia pre-estrena sí que era fer-nos-la veure, clar). Llavors, la seva funció és només fer-nos gaudir de la història? o són llicències que es pren el productor amb una intenció que només ell sap i que són tolerades a canvi de la comercialitat de la pel·lícula? I ... que m’agradaria més a mi? Que us agradaria més a vosaltres? Preferiu un conjunt de símbols coherent, maco, però que no vol dir res o un que vol donar un missatge, explicar una filosofia, donar una lliçó? Jo crec que endevinar el significat final és sempre decebedor per què mai serà tan original ni tan brillant com el missatge en si. L’home pot inventar moltes maneres de dir sempre les mateixes coses.

Aquesta no és una qüestió gens trivial. Es pot aplicar a un munt de coses i defineix una part important de la naturalesa humana. Preferim que totes les coses tinguin un significat o que senzillament succeeixin davant nostre per ser contemplades?

Davant d’un quadre abstracte o una pel·lícula com “2001 A Space Odissey” jo prefereixo contemplar-lo, abstenir-me d’interpretacions i deixar que parlin amb aquella part de mi que no necessita explicacions racionals. Altres valoren més que les obres d’art tinguin totes un significat concret que pugui ser endevinat. Fins i tot, per alguns, és millor i tot que algú els hi expliqui (jo, personalment, no suporto que m’expliquin un quadre d’entrada).





La pregunta es pot aplicar a la vida mateixa, cal que tingui un significat? Un sentit? Això vol dir ... un creador. I ara ja estem parlant de religió.

Jo penso , i això és ciència, que l’evolució de les formes de vida és un procés cec que no va cap a cap lloc definit ni segueix cap tendència, però, tanmateix, té uns resultats espectaculars. No crec que la vida signifiqui res, però m’agrada igualment.

I potser una part de gaudir de la vida sigui intentar seguir les maleïdes pistes que va deixant J.J. Abrams a les seves obres. A veure a on vol anar a parar. Esperant, això sí, que sigui un camí llarg, perquè el final, segurament, no valdrà gaire la pena.
Edito per afegir una referència literària abans que algú me la demani: He vist que hi ha molta discusió sobre la relació de la pel·lícula amb la obra d'H. P. Lovercraft. Per a mi, ja el fet de filmar el monstre és lovercraftià: "La curiosidad pudo más que el miedo y no cerré los ojos". (Aquesta és una frase interessant, AI, si hi hagués debat).