Què? sense fronteres

Ara que ve Nadal és un bon moment per parlar d’ONG.

Jo no en tinc res en contra de les ONG, fet i fet pertanyo a tres o quatre i m’hi deixo uns quants calers. En aquest aspecte només tinc una queixa: en quant surt aquest tema en una conversa, qualsevol persona present que no hi pertany a cap, es creu en la obligació de justificar-se i explicar detalladament les raons per les quals no hi dona diners, i llavors passen dues coses: La primera, que a mi no m’importen un pitu les raons per les quals les persones no pertanyen a cap ONG, no soc sociòleg, jo, ni tampoc psicòleg ni capellà, ells sabran per què fan les coses; i la segona és que molt sovint aquestes raons acaben amb un atac a les ONG i als que sí que hi posem diners, els arguments varien des de l’estupidesa al colonialisme, però al final de l’explicació, sempre me les carrego jo.

Ara per Nadal les que més surten són les que es diuen ONG de “desenvolupament”, penso que la seva filosofia és senzilla: ... com ho diria sintèticament... ajuden a la gent a superar la seva pobresa econòmica. Si és deguda a una manca de desenvolupament poden ajudar-los a desenvolupar l’agricultura, l’artesania, els negocis...els donen formes de guanyar-se la vida. Si la situació és extrema o hi ha hagut alguna catàstrofe, directament aporten articles de primera necessitat: menjar. aigua, abric...

Però estem parlant de coses materials: bens i serveis, o coneixements, per això alguns col·lectius professionals formen ONG’s, tenim els metges (sense fronteres), veterinaris (sense fronteres), arquitectes ... fins i tot existeix arxivers sense fronteres. Sempre intentant portar a la gent aquelles coses o coneixements que li manquen.

... i ara bé lo bo ...

Què se suposa que li manca a la gent per què existeixi una ONG que es diu ... “Pallassos sense fronteres” ? Quin bé material al qual no poden accedir degut a la seva pobresa els aporta aquesta organització? Rialles? Alegria? Sentit de l’humor? Però d’això ja en deuen de tenir, no? No te res a veure amb la pobresa, el sentit de l’humor. Vol dir que els pobres no saben fer riure? No és veritat, , increïblement i feliç, la capacitat per riure i per fer riure, per inventar coses divertides, no està lligada al benestar material.

No ho dic jo, és evident, qualsevol que hagi vist nens pobres sap que també riuen, juguen i s’ho passen bé. Els nostres pares, que van ser nens en temps de guerra, reien i jugaven tot i la por i la gana que passaven. Els mateixos pallassos sovint segueixen fent riure als nens malgrat passar-les molt magres.

Direu que soc una persona sense cor que no entenc la importància de “aportar un somriure als pobrets nens”. Però, de veritat algú es creu que els nens de ... Darfur, o Palestina, es passen tota la seva vida tristos i moixos i només riuen quan ve el Tortell Poltrona de torn a fer-los gràcies? No és més lògic pensar que els nens s’ho passen de por amb el tortell poltrona, clar, però, un cop ha marxat, s’ho passen igual de bé jugant entre ells o rient les gràcies dels adults del poble que els fan de pallassos?

Per què els arquitectes, metges o arxivers els fabriquem aquí a la civilització, però de pallassos, per sort o per desgràcia, de pallassos n’hi ha a tot arreu.