ADDICCIONS

A les vacances de Setmana Santa vaig començar a llegir “Els homes que no estimaven les dones” ,el primer llibre de la famosa trilogia de Estieg Larson. Com que les vacances van tenir moltes coses a fer, a veure i a xerrar, només vaig llegir unes quantes pàgines. Aquests últims dies l’he tornat a agafar. Ell encara no m’ha agafat a mi, però diuen que hi arriba un moment que no pots deixar de llegir-lo. És el que es diu un llibre addictiu. Em pregunto si els seus lectors haurien de seguir algun tractament psiquiàtric per lliurar-se de l’addicció, en principi sembla més senzill acabar el llibre.

La paraula addicció és una d’aquelles paraules que són utilitzades amb qualsevol excusa, forçant el seu significat fins a l’extrem. Hi ha altres paraules-víctimes com “sostenible”, “terrorisme”, “genocidi” i una que pateix molt últimament és “mobbing”. M’imagino aquestes paraules, obligades a fer feines que no són les seves, patint, esforçant-se... i fracassant finalment, generant uns embolics enormes com sempre que posem, per exemple, a un lampista a fer feines de mecànic.

En el cas de la paraula addicció és encara, perquè hi ha qui la utilitza de manera seriosa i literal, encara que sembli que està fent una metàfora. Això passa molt quan parlem de noves tecnologies: he sentit parlar d’addiccions al telèfon mòbil, als jocs d’ordenador, a navegar per Internet, al Facebook ... En molts casos es tracten com autèntiques malalties que necessiten un tractament i es reclama urgentment una feina de prevenció. ....(Un altra cas que em preocupa és l’addicció al sexe, no ho som tots per naturalesa, d’addictes al sexe?).

En aquest blog sempre escric des de la ignorància en més o menys grau. Per tan seria imprudent posar-me a discutir amb els experts que li prenen el mòbil a un jove, veuen que això li genera una angoixa i s’afanyen a posar-li nom a la mobiladdicció o com es vulgui dir. Seria imprudent però ho vaig a fer, mira.

Discutim el meu exemple de l’adolescent i el mòbil. Unes quantes coses:

- El mòbil (com Internet, l’ordenador, el msn, o el Facebook) és una EINA, no és una cosa que satisfaci en si mateixa (si no tens cobertura no serveix per res). Us imagineu una addicció a les claus angleses? (jo de fet tinc addicció als llapis, en compro més que no pas en gasto).
Sortint una mica del tema: aviat algú parlarà d’addicció a l’ipod touch (ja ho han fet?), que és una cosa que pot tenir potser cinquanta funcions diferents entre jugar, escoltar música, recollir correu, navegar per Internet... Si és així podríem viure enganxats a un i fer cada hora del dia una cosa diferent durant dos dies complets. No sembla massa recomanable, però tampoc sembla una addicció.

- El telèfon mòbil serveix per parlar amb la gent i per què la gent parli amb tu. Llavors la mobiladdició seria la addicció a parlar amb la gent, la necessitat d’estar sempre en contacte amb el grup d’amics que tenen el nostre número. De fet seria una addicció a les persones. Fa temps s’havien descrit aquestes coses amb paraules com ara amistat o amor.

- L’angoixa que tenen els mobiladdictes als quals els prenen el mòbil em sona molt. A mi també em va passar una cosa semblant: als vint-i-quatre anys em van prendre unes quantes coses i em van crear molta angoixa. El que van fer va ser separar-me de la família, els amics i les coses que volia, vestir-me de verd i enviar-me a Melilla. No dubto que si un bon psiquiatra hagués estudiat les meves reaccions hagués arribat a la conclusió de que era addicte a alguna cosa de les que m’havien tret, o poder a totes. Jo penso que el que va passar és que em van fer una ptada, amb totes les lletres, totes no, he tret una per evitar censures.

- Agafem el Tetrix, un joc addictiu de la meva època. Diguem que jo em passava tot el dia jugant al Tetrix, a la que sortia de l’escola em posava a jugar al Tetrix, parlava només de Tetrix i per la nit somniava amb el Tetrix. Ara sí que no hi ha dubte, era un addicte, necessitava ajuda mèdica urgent. Fem un experiment, a la mateixa frase canvieu Tetrix per futbol, ara podeu afegir que per la tele veia partits de Tetrix i que com que ho feia molt bé els meus pares em van apuntar a la Tetrixmasia. Amb aquest canvi ja no era un addicte, era un esportista, oi que és curiós?

- Busquem alguns addictes famosos: El Jorge Luís Borges, addicte als llibres, ja vaig citar el seu comentari que la vida mes que viure-la la va llegir. El Pep Guardiola és un addicte al futbol, tothom ho sap, però ell també llegeix, a diferència del Borges que no jugava al futbol.

I ara la meva teoria: Penso que totes les persones tenim por del desconegut i que el progrés avança a un ritme tan ràpid que fàcilment perdem el punt i comencem a desconèixer les coses noves que van venint. I acabem envoltats de coses que no entenem i que, per tant, ens fan por. Crec que si jo tingués un fill em faria molta por deixar-lo endinsar-se en un mon que jo desconec tan, encara que per ell fos inofensiu.

Clar que jo no tinc cap fill, però ja havia dit que parlaria des de la ignorància.