Però, i si existís tot? Si existissin infinits universos com els que dona accés l’esquerda del llibre EON de Greg Bear o els universos que es creen uns als altres i segueixen un procés de selecció natural a COSMO de Gregory Benford.
I si agafem el teorema de Bell, com a MARTE SE MUEVE, de Greg Bear, poder algú està creant aquests universos, només escrivint una novel·la com a LA HISTÒRIA D’JN HOME SOL de Paul Auster, que presenta un univers paral·lel que recorda el de Philip K. Dick a EL HOMBRE EN EL CASTILLO i una mica a LA RUINA DEL AMO EXECRABLE de S.R. Donaldson. O poder els escriptors només donen accés als universos estranys amb la seva imaginació, com a ILION de Dan Simmons. O poder cada ment és un univers, com a OJO CELESTE de Philip K. Dick.
Aquest matí he començat a preparar alguna cosa sobre Jorge Luís Borges i he vist una relació entre aquest autor i el text d’aquí dalt, que havia escrit dies abans. És curiós perquè les ganes d’escriure sobre Borges m’havien vingut després de llegir un article sobre la seva relació amb Internet. Sembla que Borges està relacionat amb qualsevol cosa de la que parlem, fins i tot aquest pensament tirà bastant a Borges. Penso que Borges parla sempre de l’home i com Internet és un reflex de la condició humana havia de tenir per força referències borgianas.
Jorge Luís Borges és un altre dels meus autors preferits. El tenia injustament oblidat, amb els seus llibres en edició de butxaca criant pols als prestatges, però és, segurament, el primer autor que em va captivar. És curiós com el espai que ocupa un autor en els meus prestatges té poc a veure amb la importància que li dono i sí que té a veure amb la vida que feia a l’etapa en que el vaig llegir: Quan llegia Borges, o Boris Vian, la meva econòmia no donava per comprar més que edicions de butxaca que ocupen poc lloc, envelleixen ràpid i queden malament a la llibreria. Ara que tinc més possibilitats puc omplir un prestatge de Murakamis o Houellebecqs comprats així que es publiquen. Comptant en metres lineals Terry Pratchet li pega una pallissa a Italo Calvino mentre que a l’espai que ocupen als meus pensaments la diferència és astronòmica, a favor de Calvino, clar, però això ja seria una altra història.
Borges representa la saviesa enciclopèdica que omple de referències literàries diversíssimes tota la seva obra, literatura clàssica, àrab, anglosaxona, filosofia, matemàtiques... sembla conèixer tot el que s’ha escrit. Ell mateix va dir que la seva vida era més llegida que viscuda.
Borges afegeix a aquest cultiu de coneixements la seva capacitat per crear, més que històries, móns, realitats alternatives basades en les idees més que en els personatges o en els paisatges. Llavors ens descriu aquestes realitats amb un estil sintètic, simple, el preocupa més transmetre idees que no accions o sentiments, que passa per alt si pot. La subtilesa i la discreció són també marques de fàbrica dels seus contes, fa la impresió que sempre deixa de dir més del que diu, que suggereix més que explica, una frase amaga capítols sencers d'una novel·la.
El resultat són uns relats que estan a un pas de l'assaig, sovint curts i senzills, però sucosos. Colpegen una part misteriosa del cervell i et deixen pensant un cop els has llegit, gairebé durant més temps del que has trigat en llegir-los. Sense que t’adonessis, en un moment, Borges ha sembrat a la teva ment la llavor d’alguna cosa que abans no hi era, alguna idea estranya...
I si agafem el teorema de Bell, com a MARTE SE MUEVE, de Greg Bear, poder algú està creant aquests universos, només escrivint una novel·la com a LA HISTÒRIA D’JN HOME SOL de Paul Auster, que presenta un univers paral·lel que recorda el de Philip K. Dick a EL HOMBRE EN EL CASTILLO i una mica a LA RUINA DEL AMO EXECRABLE de S.R. Donaldson. O poder els escriptors només donen accés als universos estranys amb la seva imaginació, com a ILION de Dan Simmons. O poder cada ment és un univers, com a OJO CELESTE de Philip K. Dick.
Aquest matí he començat a preparar alguna cosa sobre Jorge Luís Borges i he vist una relació entre aquest autor i el text d’aquí dalt, que havia escrit dies abans. És curiós perquè les ganes d’escriure sobre Borges m’havien vingut després de llegir un article sobre la seva relació amb Internet. Sembla que Borges està relacionat amb qualsevol cosa de la que parlem, fins i tot aquest pensament tirà bastant a Borges. Penso que Borges parla sempre de l’home i com Internet és un reflex de la condició humana havia de tenir per força referències borgianas.
Jorge Luís Borges és un altre dels meus autors preferits. El tenia injustament oblidat, amb els seus llibres en edició de butxaca criant pols als prestatges, però és, segurament, el primer autor que em va captivar. És curiós com el espai que ocupa un autor en els meus prestatges té poc a veure amb la importància que li dono i sí que té a veure amb la vida que feia a l’etapa en que el vaig llegir: Quan llegia Borges, o Boris Vian, la meva econòmia no donava per comprar més que edicions de butxaca que ocupen poc lloc, envelleixen ràpid i queden malament a la llibreria. Ara que tinc més possibilitats puc omplir un prestatge de Murakamis o Houellebecqs comprats així que es publiquen. Comptant en metres lineals Terry Pratchet li pega una pallissa a Italo Calvino mentre que a l’espai que ocupen als meus pensaments la diferència és astronòmica, a favor de Calvino, clar, però això ja seria una altra història.
Borges representa la saviesa enciclopèdica que omple de referències literàries diversíssimes tota la seva obra, literatura clàssica, àrab, anglosaxona, filosofia, matemàtiques... sembla conèixer tot el que s’ha escrit. Ell mateix va dir que la seva vida era més llegida que viscuda.
Borges afegeix a aquest cultiu de coneixements la seva capacitat per crear, més que històries, móns, realitats alternatives basades en les idees més que en els personatges o en els paisatges. Llavors ens descriu aquestes realitats amb un estil sintètic, simple, el preocupa més transmetre idees que no accions o sentiments, que passa per alt si pot. La subtilesa i la discreció són també marques de fàbrica dels seus contes, fa la impresió que sempre deixa de dir més del que diu, que suggereix més que explica, una frase amaga capítols sencers d'una novel·la.
El resultat són uns relats que estan a un pas de l'assaig, sovint curts i senzills, però sucosos. Colpegen una part misteriosa del cervell i et deixen pensant un cop els has llegit, gairebé durant més temps del que has trigat en llegir-los. Sense que t’adonessis, en un moment, Borges ha sembrat a la teva ment la llavor d’alguna cosa que abans no hi era, alguna idea estranya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada