Aquesta setmana passada vaig recuperar per segona vegada la costum que havia tingu fa molts anys de devorar les hamburgueses amb salsa picant de xili amb carn que fan a un cert lloc de Sarrià. Concretament a l’OK de Sarrià, un local que resta inalterat des de fa poder quinze anys, fins i tot la carta és la mateixa (els preus no, no ens emocionem) i que té potser les millors hamburgueses de Barcelona. L’experiència havia resultat força agradable quinze dies abans però aquest cop va ser terrible. L’hamburguesa estava molt bona però vaig passar la nit del lloro i a l’endemà no vaig poder anar a treballar, la broma m’ha costat un dia de vacances. El meu estómac no és un exemple de salut, això ja ho sabia, però tenia l’esperança que em permetés una disbauxa setmanal, “va ser que no” que deia l’anunci.
Per sort, el meu sistema digestiu literari es troba en plena forma. Com a molt tinc dificultats amb les lletres petites que compenso amb uns braços llargs i aviat amb ulleres de prop, em temo. Em faig venir bé tota aquesta trista història per comentar alguns llibres que he trobat especialment durs... Per si voleu demanar-li algun a Papa Noel.
- Dos que vaig llegir ara fa molt de temps, els comento en base al record que tinc d’ells, en tot cas em van impressionar:
LES NITS SALVATGES de Cyril Collard. Història autobiogràfica, l’autor era un cineasta jove poc conegut fins que va fer aquest llibre i una pel·lícula amb el mateix títol que va rebre algun premi quan ell ja era mort de la SIDA. És realisme a flor de pell per dir-ho d’alguna manera. Recordo la impressió de no haver llegit mai abans una cosa com aquella. Ara penso que només descriu les experiències heterosexuals encara que sabem que també en té de les altres, poder actualment l’acusarien d’haver-se autocensurat però era una altra època (i ho sento però a mi ja m’està bé així).
LOS HOMBRES DUROS NO BAILAN de Norman Mailer. Novel·la negra moderna amb sexe, violència i força sang. És difícil resoldre un crim si ets un alcohòlic que no recordes ni el que has fet tu mateix durant la meitat del temps. També em va marcar. La història de la nit penjat a dalt de la torre em fa venir esgarrifances ara mateix.
- Dos més que vaig començar a llegir simultàniament aquest any i vaig deixar-ne una al veure que a les dues els personatges tenien tendència a devorar-se els uns als altres
FANTASMES de Chuk Palahniuk: M’ha donat algunes de les millors històries que mai he llegit, i després explicat, però perd una mica de força al anar avançant el llibre
LA CARRETERA de Cormac McCarthy: Un pare i un fill intenten sobreviure contra tota esperança. La seva història només reflexa l’ambient que els envolta. Una història de desolació en que la desolació es menja els personatges. I també els lectors. Força bona tret del final.
- Podríem encara afegir ESPERANT ELS BARBARS de J. M. Coetzee: la millor de totes, segurament. Una crítica despietada a la tortura i la tirania generades per la por i la intolerància com símptomes de l’estupidesa humana.
Per sort, el meu sistema digestiu literari es troba en plena forma. Com a molt tinc dificultats amb les lletres petites que compenso amb uns braços llargs i aviat amb ulleres de prop, em temo. Em faig venir bé tota aquesta trista història per comentar alguns llibres que he trobat especialment durs... Per si voleu demanar-li algun a Papa Noel.
- Dos que vaig llegir ara fa molt de temps, els comento en base al record que tinc d’ells, en tot cas em van impressionar:
LES NITS SALVATGES de Cyril Collard. Història autobiogràfica, l’autor era un cineasta jove poc conegut fins que va fer aquest llibre i una pel·lícula amb el mateix títol que va rebre algun premi quan ell ja era mort de la SIDA. És realisme a flor de pell per dir-ho d’alguna manera. Recordo la impressió de no haver llegit mai abans una cosa com aquella. Ara penso que només descriu les experiències heterosexuals encara que sabem que també en té de les altres, poder actualment l’acusarien d’haver-se autocensurat però era una altra època (i ho sento però a mi ja m’està bé així).
LOS HOMBRES DUROS NO BAILAN de Norman Mailer. Novel·la negra moderna amb sexe, violència i força sang. És difícil resoldre un crim si ets un alcohòlic que no recordes ni el que has fet tu mateix durant la meitat del temps. També em va marcar. La història de la nit penjat a dalt de la torre em fa venir esgarrifances ara mateix.
- Dos més que vaig començar a llegir simultàniament aquest any i vaig deixar-ne una al veure que a les dues els personatges tenien tendència a devorar-se els uns als altres
FANTASMES de Chuk Palahniuk: M’ha donat algunes de les millors històries que mai he llegit, i després explicat, però perd una mica de força al anar avançant el llibre
LA CARRETERA de Cormac McCarthy: Un pare i un fill intenten sobreviure contra tota esperança. La seva història només reflexa l’ambient que els envolta. Una història de desolació en que la desolació es menja els personatges. I també els lectors. Força bona tret del final.
- Podríem encara afegir ESPERANT ELS BARBARS de J. M. Coetzee: la millor de totes, segurament. Una crítica despietada a la tortura i la tirania generades per la por i la intolerància com símptomes de l’estupidesa humana.
Que tingueu bones festes i vigileu l'estòmac!
1 comentari:
Oig, que la fot del prinsipi está al revés. Felis Navidad o lo que celebréis en el país de la butifarra!!!!
Publica un comentari a l'entrada