El dissabte passat vaig tornar de vacances. El vaixell l’havíem deixat dos dies abans al port de Palerm, però hi va haver un imprevist i vam tornar a fer el darrer sopar a la banyera del Sula just la nit abans de marxar. El comiat dels companys de viatge tampoc va ser a l’aeroport tal com havia pensat sinó dinant al Port Olímpic de Barcelona, el lloc on havíem començat el viatge. El imprevistos són el pebre de la vida , li afegeixen un toc de gust diferent, que ve molt bé si estàs de vacances.
Serà veritat que la civilització no funcionaria si tothom estigués sempre de vacances? Al tornar de vacances sempre hi ha la temptació de provar-ho, encara que només sigui per uns dies, mira que si funciona...
Tornem de vacances sent una altra persona, una amb més capacitats. Hem fet coses diferents i ens n’hem sortit. Hem descobert que servim per alguna cosa més que la rutina diària. Tenim el miratge de tornar a ser nens, amb tota la vida per davant plena d’infinites possibilitats. Som com el tap d’una ampolla de cava que després de la festa s’ha inflat i ja no cap a l’ampolla, ara som més grans i no hi cabem a la nostra vida d’abans.
Serà veritat que la civilització no funcionaria si tothom estigués sempre de vacances? Al tornar de vacances sempre hi ha la temptació de provar-ho, encara que només sigui per uns dies, mira que si funciona...
Tornem de vacances sent una altra persona, una amb més capacitats. Hem fet coses diferents i ens n’hem sortit. Hem descobert que servim per alguna cosa més que la rutina diària. Tenim el miratge de tornar a ser nens, amb tota la vida per davant plena d’infinites possibilitats. Som com el tap d’una ampolla de cava que després de la festa s’ha inflat i ja no cap a l’ampolla, ara som més grans i no hi cabem a la nostra vida d’abans.
Caldran dies de esforç i de rutina per encaixar-nos a l’ampolla. Anirem deixant de costat les parts de nosaltres mateixos que vam descobrir durant les vacances com si fossin les sales d’una gran mansió que només es fan servir de quan en quan, durant les grans ocasions, i resten oblidades la resta del temps, amb el mobles tapats i plenes de pols i teranyines. Reduïts a la nostra identitat de cada dia ja cabrem al nostre lloc i amb el temps fins i tot ens sentirem còmodes un altre cop. Només somniarem i enyorarem una mica les vacances i la persona que vam ser mentre les fèiem.
O poder les coses no són tan dramàtiques i en realitat no hem canviat gens, tornem sent els mateixos que van marxar, els mateixos de sempre. El que passa és que ens ha agradat la sensació de sentir-nos estranys que hem tingut durant les vacances i la volem allargar una mica fent-nos els estranys a la nostra vida de cada dia.
2 comentaris:
Hola,
No sé si t'han sentat bé les vacances o si t'has begut tota l'ampolla de la foto de la teva entrada. Si més no, benvingut de nou. Segueixes enrrollant-te una mica, però menys que abans de marxar. Ho celebro. Podries explicar alguna aventurilla de la travessa? Encara que no sigui de ties?
Una abraçada.
Toni
JAJAJA, de tías?? es de lo único que han hablado todas las vacaciones... bueno, de tías y del eólico de del Sula!!
Toni, métele caña y que escriba, que a nosotros no nos escucha!!
Besotes,
Olga
Publica un comentari a l'entrada