El dotze de novembre de l’any passat parlava de la Barcelona World Race i del vaixell EDUCACIÒN SIN FRONTERAS que encarava la cursa amb una filosofia diferent segons les paraules d’un dels tripulants, en Albert Bargues.
Per si no seguiu la cursa l’Educación sin Fronteras va el darrer, després d’haver trobat totes les encalmades possibles des de la costa valenciana fins al Pacífic sud. El mèrit és que encara continua en cursa mentre que ja han abandonat quatre dels nou vaixells: El Veolia Environment, l’Estrella Damm, el Delta Dore i el PRB. (Per cert, haveu vist els anuncis que hi ha per Barcelona, amb l’Estrella Damm navegant entre icebergs? Es veu que han tirat de fotoshop per què l’Estrella Damm no va arribar a veure el gel, es va quedar a Ciudad del Cabo, i tampoc crec que estiguessin tan bojos per navegar tan a prop dels blocs de gel.)
A la pàgina web de la cursa http://www.barcelonaworldrace.com/ (versió en anglès, es veu que posa coses diferents segons l’idioma) he vist unes paraules de la seva companya, la Servane Escoffier tretes d’una videoconferència: explica que han vist dos balenes i uns quants dofins i comenta que de moment no pensen tocar terra per què intentaran acabar la cursa sense fer cap parada.
Tal com desitjaven, l’Albert Bargues i la Servane Escoffier han vist balenes, no comenta si s’han aturat a mirar-les però amb la manca de vent que pateixen segurament no ha fet falta, més aviat s’hauran aturat les balenes a mirar-los a ells. No hi ha fotos de les balenes penjades a la web de la cursa, poder n’hauran fet per a ells mateixos.
Una cosa que pot sorprendre és que la Servane parla de la conveniència de fer aturades ... però ... que no era la volta al mon sense escales? A vegades em falla la memòria, però l’anunciaven així, oi? Doncs mira, dels cinc vaixells que segueixen en cursa, tres han fet escales tècniques per fer reparacions, només segueixen sense trepitjar terra el primer classificat, el Paprec Virbac 2, i els nostres protagonistes de l’Educación sin Fronteras. S’han aturat a terra el Temenos II, l’Hugo Boss i el Mutua Madrileña .
Jo no tinc ni idea de regates, estic seguint aquesta per Internet per primer cop i crec recordar una cursa en solitari que permetien als tripulants fer reparacions si no rebien cap ajuda exterior. En aquesta cursa els vaixells s’aturen durant 48 hores o més i reben tota l’ajuda necessària, treuen el vaixell de l’aigua, fan reparacions, fan una paella o l’equivalent a cada lloc i tornen a la cursa amb el seu vaixell recent reparat. I les persones....Malgrat que no tic ni idea, sí que he navegat una mica i des del meu punt de vista, poder aturar-se a terra un parell de dies, i que tot deixi de moure’s com es deu moure tot en un vaixell als furiosos cinquanta, suposa un descans enorme pels tripulants, encara que no ho reconeguin.
Quan anuncien una cursa sense escales em penso que no tocaran terra per res i si ho fan, hauran d’abandonar. Què ara només quedarien dos vaixells i encara van per la meitat? Doncs molt bé, és la gràcia de la cursa, els que arribin al final s’ho hauran guanyat de debò. Si un dia trobo algú que diu haver participat en la volta al mon sense escales m’hagués agradat poder-lo creure i admirar-lo com cal, ara li preguntaré: i a Nova Zelanda, que tal es menja?
Recordo haver fet bromes, quan s’anunciava la cursa, sobre la inconveniència de no portar escales al vaixell: si havien de pujar al pal per alguna cosa o fins i tot per sortir de l’aigua si hi queien. A veure si encara tindria raó i seran aquestes les escales del “sense”.
Per si no seguiu la cursa l’Educación sin Fronteras va el darrer, després d’haver trobat totes les encalmades possibles des de la costa valenciana fins al Pacífic sud. El mèrit és que encara continua en cursa mentre que ja han abandonat quatre dels nou vaixells: El Veolia Environment, l’Estrella Damm, el Delta Dore i el PRB. (Per cert, haveu vist els anuncis que hi ha per Barcelona, amb l’Estrella Damm navegant entre icebergs? Es veu que han tirat de fotoshop per què l’Estrella Damm no va arribar a veure el gel, es va quedar a Ciudad del Cabo, i tampoc crec que estiguessin tan bojos per navegar tan a prop dels blocs de gel.)
A la pàgina web de la cursa http://www.barcelonaworldrace.com/ (versió en anglès, es veu que posa coses diferents segons l’idioma) he vist unes paraules de la seva companya, la Servane Escoffier tretes d’una videoconferència: explica que han vist dos balenes i uns quants dofins i comenta que de moment no pensen tocar terra per què intentaran acabar la cursa sense fer cap parada.
Tal com desitjaven, l’Albert Bargues i la Servane Escoffier han vist balenes, no comenta si s’han aturat a mirar-les però amb la manca de vent que pateixen segurament no ha fet falta, més aviat s’hauran aturat les balenes a mirar-los a ells. No hi ha fotos de les balenes penjades a la web de la cursa, poder n’hauran fet per a ells mateixos.
Una cosa que pot sorprendre és que la Servane parla de la conveniència de fer aturades ... però ... que no era la volta al mon sense escales? A vegades em falla la memòria, però l’anunciaven així, oi? Doncs mira, dels cinc vaixells que segueixen en cursa, tres han fet escales tècniques per fer reparacions, només segueixen sense trepitjar terra el primer classificat, el Paprec Virbac 2, i els nostres protagonistes de l’Educación sin Fronteras. S’han aturat a terra el Temenos II, l’Hugo Boss i el Mutua Madrileña .
Jo no tinc ni idea de regates, estic seguint aquesta per Internet per primer cop i crec recordar una cursa en solitari que permetien als tripulants fer reparacions si no rebien cap ajuda exterior. En aquesta cursa els vaixells s’aturen durant 48 hores o més i reben tota l’ajuda necessària, treuen el vaixell de l’aigua, fan reparacions, fan una paella o l’equivalent a cada lloc i tornen a la cursa amb el seu vaixell recent reparat. I les persones....Malgrat que no tic ni idea, sí que he navegat una mica i des del meu punt de vista, poder aturar-se a terra un parell de dies, i que tot deixi de moure’s com es deu moure tot en un vaixell als furiosos cinquanta, suposa un descans enorme pels tripulants, encara que no ho reconeguin.
Quan anuncien una cursa sense escales em penso que no tocaran terra per res i si ho fan, hauran d’abandonar. Què ara només quedarien dos vaixells i encara van per la meitat? Doncs molt bé, és la gràcia de la cursa, els que arribin al final s’ho hauran guanyat de debò. Si un dia trobo algú que diu haver participat en la volta al mon sense escales m’hagués agradat poder-lo creure i admirar-lo com cal, ara li preguntaré: i a Nova Zelanda, que tal es menja?
Recordo haver fet bromes, quan s’anunciava la cursa, sobre la inconveniència de no portar escales al vaixell: si havien de pujar al pal per alguna cosa o fins i tot per sortir de l’aigua si hi queien. A veure si encara tindria raó i seran aquestes les escales del “sense”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada