Per al problema del Català, el Castellà, l’Espanyol, el Jupiter, el Polac el Danès, l’Anglès, l’Americà, el Mexicà, el Nauathla, el Txellene, el llenguatge per signes anglès, l’espanyol, el català, les tres llengües misterioses, el Vasc, el Gallec, el Portuguès, l’Euskera, el Tuguès, el Fidjià, el Sanscrit, el Malalayam, el Suahili, el Mandinga, la enye, la ce trencada, la beta, la e al revés, la caseta amb dues dones, la mona que parlava per signes (anglès o català?), el llenguatge de les balenes, el dels ocells, el de les formigues (les catalanes?), el festeig de les aranyes, el de les persones, el llenguatge de les feromones i el de les mones i el de les feres...
La solució és la pedra de Rosetta, els subtítols, les traduccions, el tacte, parlar espanyol poc a poc i cridant, la paciència, la tolerància, la intel·ligència, els dibuixos, el somriure, el “habla usted nuestro idioma”, el passar d’això, la núvia poliglota, les senyes (a vegades), la iniciativa i l’entusiasme, els bacteris traductors, el traductor automàtic que s’ho inventa tot, el peix de Babel, l’esperanto, les matemàtiques, l’anglès, el llatí, el francès, el caló, els emoticons i les traduccions automàtiques de pàgines web.
El que deia ... Des de fa un parell de dies aquest blog té un botonet que el pitges i ho tradueix tot, a l’anglès i al castellà, fins i to això. Axiò ja no.
2 comentaris:
Es interesante esa re-escritura, la cosa es que uno queda con la sensación del vacío de la máquina. Un tipo de frio en el espíritu. Además de otras cosas...
Quizas la pregunta no será si algún día conseguiremos superar los idiomas sinó si pensamos que eso será bueno.
Yo creo que siempre es peor no entender.
Publica un comentari a l'entrada