EXTINCIONS

Avui torno a casa des de prop del Forum, es celebra el “Barcelona Extreme Sports Festival” i el metro és ple d’adolescents: lolitas pertorbadores que m’ensenyen trossos de pell que jo no he demanat veure i skaters molt mudats, vestits de vint-i-un velcros. Ahir dèiem amb una amiga, parlant de la crisi, que aquesta forma de vida pot estar en perill d’extinció, els podran pagar els seus pares les mateixes despeses que fins ara? (Per cert, parlant de joventut, m’he enganxat a la sèrie “Skins” que actualment fan els dijous per la cadena NEOX de TDT. L’adolescència, ser adolescent, no és una meravella, és una putada, ja era hora que algú ho digués alt i clar).

Del 5 al 14 d’octubre també es celebra al Forum el congrés de la UICN Internacional Union for Conservation of Nature), una de les multinacionals del conservacionisme que tallen el bacallà en els esforços a nivell mundial per conservar la biodiversitat. Crec que va poc per darrera de les tres més grans, que són la World Wildlife Fundation (la del panda), The Nature Conservancy i Conservation Internacional. Segons la UICN, una de cada cinc espècies de mamífers està en perill de desaparició total. Estan especialment amenaçats els primats (tret d’una espècie, està clar), els perissodàctils salvatges (cavalls, tapirs i rinoceronts, per entendre’ns) i els mamífers marins.

Al Nacional Geographic del mes d’octubre (versió espanyola) parla d’una altra extinció, els vidres de mar són cada cop més difícils de trobar, ho diu la North American Sea Glass Association. Actualment hi ha menys envases de vidre i els que es van llençar a la mar ja fa temps s’han anat esmicolant poc a poc i ja són massa petits per ser vistos. Jo recordo haver agafat vidrets de mar quan era un nen i passava moltes hores a la platja. És cert que darrerament ja no se’n veuen tants, poder sí que ho havia notat, però al fer-nos vells ja va perdent tot una mica de color, els colors brillants ho son cada cop menys i guanyen terreny els grisos, no havia pensat que aquesta vegada hi havia alguna cosa real que estava desapareixent.

Coses que desapareixen: formes de viure, formes de vida, objectes artificials que la natura ha fet seus. Signes del pas del temps però segurament també coses que val la pena salvar. Els joves seguirant sent joves fins la fi dels temps. Jo (ni ells, tot i que encara no ho saben) no puc evitar perdre la meva joventut, però puc intentar que el mon no envelleixi per culpa meva. El mon semblava més jove quan hi havia vidrets de mar i també quan hi havia perissodàctils salvatges.