Vaig a parlar de dos llibres que he llegit fa poc.
Escorxador cinc o la creuada dels nens: L'he llegit en castellà però el títol en català sona millor que "Matadero cinco", que ja sona bastant bé, la veritat. En anglès és "Slaughterhouse - Five or the Children's Crusade". En el meu perfil vaig intentar posar tots els llibres amb el títol original anglès, castellà o català, però ara penso que és millor deixar el títol del llibre que he llegit en l'idioma que l'he llegit. Així doncs: MATADERO CINCO, d'en Kurt Vonnegut.
"Matadero cinco" explica l'experiència de l'autor a la segona guerra mundial, on va ser fet presoner pels alemanys i es trobava a Dresde quan va ser bombardejada i arrasada pels americans. Explicat així podria ser un llibre més sobre la segona guerra mundial, com els que ara surten com a bolets, em sembla que n'hi ha al menys quatre entre els més venuts d'aquesta setmana.
"Matadero cinco" és molt més que això. El narrador viu la seva vida com petits períodes de temps retallats i barrejats, saltant desordenadament d'un període a l'altre, de la guerra a la infantesa i després a la maduresa i torna a la guerra, i tota l'estona és conscient del que va vivint, fins al punt que viu el moment de la seva mort quan encara li queda molta vida per davant, i durant tots aquests períodes ja sap com morirà. A més, en un moment donat és segrestat per uns extraterrestres que encara tenen un concepte més estrany del temps, ja que veuen la vida tota de cop, de principi a final, com una escultura estàtica en un espai de moltes dimensions...
Tot plegat és una història fantàstica delirant, surrealista, cruel, sense gaire sentit...
I si pensem, això és la guerra. La història no tindria més sentit si l'expliqués tal com va passar. El que realment no té sentit és la guerra. De tot el text, les coses més absurdes i delirants són les que van passar realment.
I si pensem més, les parts de la vida real del personatge que no corresponen amb la guerra tampoc són menys delirants i absurdes. Segurament no cal una guerra per trobar la vida absurda, cruel i sense sentit... Ja veieu que el llibre m'ha fet pensar. També és un llibre interessant i divertit, a mi em va agradar molt, em va capturar des del principi i gairebé el vaig llegir d'una sentada. "Así fue".
I pensar és el que fa fer el llibre CRÓNICA DEL PÁJARO QUE DA CUERDA AL MUNDO, el segon que llegeixo de l'Haruki Murakami. Aquest autor sempre em fa dubtar: els japonesos són així de rars o és que ell és rar fins i tot per ser japonès?
La "Crónica..." explica la història d'un home que té una vida normal, fins que un fet concret li descobreix que viu en un mon estrany, ple de coses que no són el que semblen, que tenen un significat més enllà del natural. Un mon oníric on el somni i la realitat es confonen i es relacionen, les coses (i les persones) que somnies poder estan realment amb tu quan despertes, pots recuperar en un somni el que vas perdre a la vida real, o ser ferit i seguir ferit al despertar o fins i tot morir.
És un llibre misteriós. La història principal, està clara, saps que li passa al protagonista però no acabes de saber el per què. Està realment ple de símbols, d'objectes que són importants però no saps que signifiquen, d'històries paral.leles que no tenen una relació directa amb la principal, personatges que no saps d'on surten ni a on van a parar . Tot plegat té alguna cosa de quadre abstracta: maco, interessant però amb la sensació que t'estàs perdent una part, que has de pensar més en el significat de cada cosa, però també que acabaràs boig si vols entendre-ho tot.
Al final, com a l'altre llibre de Murakami que he llegit (KAFKA EN LA ORILLA), hi ha una lluita entre el bé i el mal, una lluita física, una baralla, força violenta...
No vull explicar res més per si us ha picat la curiositat i el voleu llegir.
Jo us recomano tots dos llibres, però qui soc jo per recomenar res?
