CRÍTIQUES

L’altre dia vaig veure un article a l’AVUI que parlava del mateix que vull parlar jo, es deia “La nova àgora” i més o menys comentava el fàcil que és donar la opinió amb les noves tecnologies i com les opinions més populars no solen ser les més autoritzades, cultivades, mesurades, com vulgueu dir.

No puc evitar llegir els comentaris de les notícies d’Internet, quan veig que ha passat alguna cosa no em resisteixo a veure que hi diu la gent com jo. Normalment després de llegir-los tinc una enrabiada. Els comentaris són en un 90% un conjunt de tòpics suats, acusacions sense fonament, insults i raonaments menys que infantils. El comentarista mig sembla tenir un ideari polític de la ultradreta més demagògica i uns coneixements científics propis d’un bruixot de tribu no gaire espavilat. Té uns desigs nuls de debatre, que fan que passi directament al menyspreu i a l’insult quan veu una opinió contrària. Tot això sense entrar en temes tan esotèrics com al ortografia i la sintaxis. Mai de la vida havia llegit ni sentit bajanades tan grosses com les que veig molt sovint a Ïnternet.

En canvi, conec foros especialitzats en determinats temes on pots trobar informació molt millor que la que donen els diaris, que allà són menyspreats per la poca qualitat de les seves notícies.

Internet és una finestra al mon, a dins hi ha de tot, només cal saber buscar. La meva queixa, més que queixa lament, per què no hi ha un responsable, és que, com al carrer, el soroll que fan els cridaners no ens deixa escoltar allò que és realment interessant.

Això és molt greu, perquè sembla voler dir que la conversa seriosa és només per a quatre escollits i que quan dones veu a tothom la conversa deriva en un guirigall absurd del qual només surten bajanades. Jo penso que això no és cert, que parlant tranquil·lament amb qualsevol persona és pot aprendre molt. Penso que si parlés una estona fins i tot amb els que escriuen a la xarxa els comentaris que em treuen de polleguera podríem tenir un intercanvi d’idees interessant.

Llavors, per què això no passa als comentaris? Potser és que a Internet busquem bàsicament popularitat i la realitat de cada dia ens ensenya que la popularitat té poc a veure amb el pensament i molt amb la histèria, la agressivitat i la manca de respecte.

I això tampoc no és gaire bo.

Amb tot això se'ns va morir fa poc un gran crític de la societat, una veu mesurada i lúcida, que parlava de les coses amb imaginació i intel·ligència. Hagués volgut fer un homenatge a Saramago, però no el conec prou, que serveixi com a tal aquest atac als que no han après d'ell.